Mercè Rodoreda (1908–1983)

Novel·la en què Natàlia (rebatejada com a Colometa pel seu marit, en Quimet) ens explica la seva vida, marcada per l'opressió i la submissió a la voluntat d'en Quimet: el canvi de nom, el matrimoni, la cria dels coloms, que li envaeixen el pis. Ha de lluitar per sobreviure, treballar en una cas de gent benestant, fins que l'acomiaden per l'actitud revolucionària d'en Quimet en els mesos previs a la Guerra Civil.
En Quimet mor en combat i la Natàlia i els seus fill pateixen gana i misèria. En un moment de desesperació pensa el el suïcidi, però un cop de sort li canvia la vida.
Novel·la plena de simbolismes:
- les balances, gravades a la paret de l'escala del seu domicili: representen l'equilibri i l'estabilitat que la Natàlia ha perdut.
- els coloms, sotmesos a la voluntat d'en Quimet, com la Natàlia.
- l'embut: representa l'angoixa de la Natàlia, que arriba a plantejar-se el suïcidi.
- el ganivet: representa la idea de revenja i de reparació respecte a la seva vida anterior.
La novel·la es llegeix en dos nivells: l'intimista, amb la descripció dels sofriments de la Natàlia, amb els seu monòlegs, i el dels fets polítics i socials que condicionen l'existència dels protagonistes.
En definitiva, La plaça del Diamant, és una novel·la de dominació i d'alliberament d'una dona que al començament sembla una "ànima de càntir", en paraules de Joan Sales, i que progressivament va prenent el control de la seva vida, tot en un context social i polític complex, com és el pas de la II República i la Guerra Civil al període fosc de la postguerra.… (plus d'informations)