Nuria Barrios

El libro se lee con fluidez y está sembrado de metáforas acertadas, y de un activismo que encuentro admirable.

La lucidez de Nuria Barrios queda empañada en algunos capítulos concretos, más bien al inicio, por un cierto paternalismo. Traza una metáfora acertada y comprensible, pero luego dedica dos frases a explicarla y parafrasearla. El lector se puede sentir entonces tratado como un menor. En esas ocasiones, da la impresión de que Barrios se regodea un tanto en su propia escritura. Definitivamente me gustaría ver qué puede devenir de su prosa tras aplicar la máxima de Saint-Exupèry, aquello de que la perfección solamente se alcanza cuando no queda nada por eliminar.… (plus d'informations)

Aquesta novel·la relata els sentiments de desconcert d'una nena xinesa adoptada i l'enuig que li causa la seva diferència, a més de la incomprensió i la por per l'abandó. També narra el dolor de la mare per no poder pal·liar tot aquest sofriment, i el seu intent d'atenuar-lo amb imatges poètiques inspirades en els ocells i en la fantasia.
M'ha agradat moltíssim la introspecció al dolor del personatge, la descripció de l'immens amor de la mare i els seus relats i, en general, la descripció de la família; no tant la fantasia amb què descriu els somnis de la nena protagonista.… (plus d'informations)