Pels que no estem molt versats en la historia de la ciència, el nom de Marie Curie ens resulta familiar. Tant sigui pels premis Nobel que va rebre (la primera dóna que en va rebre dos), com per les diferents pel•lícules o sèries que n'han fet es tracta d'un personatge prou conegut i reconegut. Segurament, però, no és així el del seu marit, Pierre Curie, al que va dedicat el llibre.

Els textos que integren l’obra surten principalment de la ma de la mateixa Marie Curie, en forma d'una biografia de Pierre Curie i d'un dietari, escrit al llarg de l'any posterior a la mort de Pierre.

Del primer n'extreiem un text emocionant, que ens mostra una vida dedicada a la recerca, amb una passió que es sobreposa las límits del recursos del que varen poder gaudir per desenvolupar la seva tasca. Reconeixement internacional i diversos premis assolits en un laboratori fet en un barracó. Una parella treballant en un projecte comú, professional i familiar, trencant barreres i estereotips de l'època. L’escrit de Marie Curie ens descriu com es van trobar l'un a l'altre i ens porta a pensar si les seves vides haurien pogut ser tan riques i creatives si aquest fet no s'hagués produït.

En el dietari, molt més íntim, veiem una Marie Curie desfeta per la mort del seu marit. Desorientada, sense esma, l'hi falta un tros d'ella mateixa i defalleix. L'esperit emprenedor i la necessitat de continuar amb la seva vida i la de la seva família, però, s’imposaran i permetran la continuïtat de la feina ja realitzada per la parella, assolint nous èxits i reconeixements.

El llibre s'arrodoneix amb les textos del dietaris que el matrimoni Curie utilitzaven en les seves feines de laboratori, editats per la seva fila Irene Joliot-Curie. Sensible al fet de poder tenir a les mans el material traduït del quaderns de treball d'aquest matrimoni extraordinari, reconec però la falta de coneixements sobre física i química per a la seva comprensió, entenent que pels entesos ha de poder ser un plaer el poder seguir el que devia ser el dia a dia del seu laboratori.

Cal agrair finalment la introducció de Xavier Roqué, la qual ens contextualitza les textos en l’època i en la biografia de Marie Curie, de la qual el llibre en cobreix una part. Així mateix ens introdueix en la terminologia tècnica bàsica per a la comprensió de l’obra, malgrat que pels no experts la lectura és prou àgil i transcendeix els propis mèrits científics del matrimoni Curie per mostrar-nos una biografia basada en l’esforç, la persistència i la coherència de Pierre Curie. ( )

Després de llegir aquest llibre, un, que no és precisament massa entès però si aficionat a la ciència, pensa i reflexiona en com i perquè han sorgit aquests éssers com Pierre i Marie Curie, abocats, d'una manera absoluta, a la investigació i recerca fins al punt de fer-ne el tronc de la seva existència. Costa d'entendre, certament, però a la biografia que Marie Curie fa del seu marit deixa traslluir sempre aquesta obcecació per la recerca que ella també comparteix en tot moment a pesar de les dificultats de tota mena.
D'un llenguatge molt senzill , sense cap ínfula literària, ens descriu, Marie, el dia a dia dels seus treballs. Llibre de bon llegir que enganxa i alhora il·lustra, almenys a mi, de moltes coses que desconeixia.
Xavier Roqué en el seu preludi, defineix i instrueix d'una manera molt elemental i entenedora (que s'agraeix) sobre algunes matèries tècniques que resulten, poc comprensibles a l'obra de Marie i alhora situa la biografia dintre d'una perspectiva històrica de la ciència, que cal esmentar.
Sorprèn no trobar en l'obra de Marie Curie, algunes referències als esdeveniments socials de l'època, que s'inicia amb la derrota de la Comuna i que d'alguna manera la parella havien compartir.
Tant l'edició com la traducció em semblen molt acurades i el llibre resulta molt interessant. Miquel ( )

El nucli d'aquest llibre és la biografia de Pierre Curie que la seva dona, Marie Curie, va escriure alguns anys després de la seva mort, a petició d'una periodista americana i dins d'una campanya engegada per aconseguir finançament per les seves investigacions.

S'hi han afegit pàgines d'un diari de la pròpia Marie Curie amb les impressions dels primers dies després de la mort del seu marit, l'estudi dels quaderns de laboratori del matrimoni fet per la seva filla i una magnífica introducció que posa tots aquests materials en el seu context.

La lectura de la biografia és molt amena i interessant, tot i la pintura un xic hagiogràfica que fa Marie Curie del seu home. M'ha sorprès descobrir com, ja fa més de cent anys, aquesta parella foren capaços de trencar alguns tabús socials com, per exemple, casar-se pel civil i que la dona mantingués la seva dedicació professional malgrat l'infantament d'un parell de criatures. Sort de l'avi, tot s'ha de dir, que s'avé a fer de mainadera perquè la casa anava curta de recursos i molts s'invertien en la passió per la ciència, compartida per la parella. També m'ha sobtat la defensa de la publicació de tots els detalls de les descobertes del radi i del poloni, la renúncia a qualsevol patent i la voluntat clara de compartir lliurement les seves troballes en pro del desenvolupament científic. Tot i que mantenien contactes i intercanvis amb la indústria per mor d'aconseguir finançament per la seva recerca.

A la introducció feta per Xavier Roqué se'ns donen algunes claus per entendre aquests punts ja que ens ofereix una perspectiva històrica sobre Marie Curie i les activitats que va dur a terme fins a la seva mort. ( )