Ramon ErraCritiques

És una novel·la entretinguda, es llegeix de gust, amb els seus personatges simpàtics (però dibuixats amb línia plana, sense produnditat. L'autor s'imagina en la pell dels gitanos, però està clar que ho fa des de la cultura dels paios).
L'estil és molt personal, proper a la oralitat i al llenguatge popular.½

Novel·la molt interessant sobre els gitanos nord-catalans. Un exercici d'estil combinant primera i tercera persona en la narració a partir que el Simon s'ajunta a la familia en un peregrinatge que acaba de froma sobtada. Tan sobtada com el final de la narració que deixa al lector una mica desemparat. Potser el nomadisme deu tenir una mica a veure amb això.

Gran idea. Molt ben escrit. Però em queia de les mans...

És possible que jo no tingui el nivell necessari per a aquesta lectura. Se m'ha fet molt llarg i m'ha semblat que anàvem tota l'estona donant voltes a la mateixa cosa. L'estil tampoc m'ha atrapat.

Està com una cabra

Però m'agrada com escriu. Encara que em vagi perdent, encara que es trenqui, marxi, torni... Maizena for ever!!!

Finalment, un autor que fa ús dels articles personals!!! I que pica l'ullet a qui vol seguir-li la veta ('l'aire de coses que ja he sentit o llegit abans en algun lloc'). M'ha passat molt bé... segurament perquè m'he sentit a casa, no tant per l'argument com per la manera d'explicar-me'l.

Premio Salambó 2008. Un libro sencillo, que fluye.½