Lluís FoixCritiques

H1.32.3

En Foix fa un repàs als anys que va treballar a la Vanguardia. Hi abunden els elogis als companys de treball i a tota la gent que ha conegut. Tota una xarxa de contactes que deu ajudar a guanyar del premi que otorga Destino...

Sentir algú que parla de la terra de la meva mare i dels meus estius, una terra que no acostuma a ser protagonista de novel·les, una terra amb caràcter, m'ha seduït. De la redacció, n'esperava molt més. És una simple exposició de fets, amb frases molt simples, de vegades repetitius, de vegades desendreçats. L'he acabat llegint en diagonal...