Sebastià AlzamoraCritiques

El llibre ens explica que va passar el dia 6 d'octubre de 1869 a la Bisbal conegut com "el foc de la Bisbal "El llibre està molt ben documentat però en aquests dies, el mercat municipal encara se celebrava els dijous, al carrer de Cavallers, No va ser fins al 1901 quan es va construir el Mercat municipal a sobre del cementiri antic.

Un llibre d'abast europeu que parteix de dos personatges reals, antagònics, dos gegants del segle XX: Joan Mascaró el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental i Joan March, contrabandista i financer que va ser un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs, de fer xantatge a Franco i a Churchill i de condicionar la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca tan petit com grans van ser les seves figures. Mascaró era un pacifista seguidor de Gandhi; March era un home sense escrúpols. Però entre tots dos va existir una estreta relació d'admiració mútua i també de tensions. A través d'aquestes dues vides, Alzamora teixeix un relat apassionant que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat. Però Reis del món també és el retrat íntim de l'ànima de Joan Mascaró, que creu haver fracassat com a pare, amb un fill atrapat per les drogaddiccions i el ressentiment.

A strange, twisty-turny “vampire” story, which was more about the evil humans can do. It had a weird diversion into a sci-fi fantastical element that didn’t seem to fit and, which felt like a deux ex machina. Beautiful writing for such a story and the translation was one of the best I’ve read.

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l'assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat.Crim de sang és un thriller d'atmosfera gòtica, un relat policíac situat a la Barcelona de la guerra civil, que impressiona pel dinamisme narratiu de la seva construcció, la fusió dels gèneres més diversos i la força de la seva prosa.

Novel·la negra emmarcada en la guerra civil

Sebastià Alzamora does not seem to know what kind of novel he wants to write with BLOOD CRIME. Is it historical fiction about war and religious persecution? Is it gothic horror about vampires? Is it an allegory of good and evil? Is it a crime novel? Is it meant to be a thriller? This unfortunate lack of focus leads to a superficial treatment of just about everything in the book.

The lack of subtlety in much of the writing also is a serious flaw. The narrative contains copious examples of symbolism that are often heavy-handed. Here are just a few examples—there are many more: religious music (Stabat Mater), designed to portray Mary’s suffering during the crucifixion and a 13 year-old pre-pubertal virgin novice nun for innocence and religious persecution; a vampire for evil incarnate; a deformed and cripple anarchist leader for a catastrophic revolution; a massive automaton horse as revenge triumphant. Likewise, the characters lack nuance. Most major characters are portrayed as either heroic or irredeemably evil.

The story is set in 1936 Barcelona where the Spanish Civil War is raging and anarchists are systematically killing clergy. The Marist brothers negotiate with the anarchists for safe passage to France while the Capuchin nuns take advantage of familial connections to the anarchist leader for their safety in exchange for housing the Bishop of Barcelona for future use as a propaganda tool. Bishop Gabriel Perugorría turns out to be quite a bad dude who is attracted to Sister Concepció, a young innocent novice. Alzamora attempts to build suspense by slowly revealing the Bishop’s true nature, but his handling of the first person narratives sprinkled through the book signals it from the first page.

Manuel Escorza del Vala—a real historical anarchist—is portrayed as totally corrupt. He is willing to deal with anyone to gain advantages for the revolution, but also for himself. Honor is not one of his strong suits.

Superintendent Gregori Muñoz is assigned to investigate the murder of a clergyman and a young child. He is a heroic figure who is not easily duped, but is slow to accept the suggestion of the forensic physician who suspects that the two were murdered by a vampire.

Inexplicably, Alzamora adds a horse to his tale. This horse is heroic in both size and nature. Yet its most bizarre feature is that it is a machine built in collaboration between a judge and the forensic doctor using parts from people murdered during the revolution. One wonders if their professions and the repurposed body parts signal judgment for offenses against Nature?

The writing is not particularly elegant, but this may be the fault of the translation. This notwithstanding, the narrative pacing is slow because it moves unevenly between groups and settings. There is plenty of bloodshed in the climax but, lacking suspense, it is unsatisfying.

La bellesa de l'amor infinit i la cruesa del bandolerisme salvatge.½

Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d'una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia –coneguda com “la Malcontenta” – es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en una societat d’homes. La Malcontenta és la història d’un gran amor, capaç d’enfrontar-se a tots els inferns.

No he pogut llegir-lo, un despropòsit de llibre.

Em reconcilia amb l'Alzamora, m'acosta al Salvador i m'empeny a saber més i més sobre el Tomeu. Un llibre que incita a llegir molt més encara.

Feia temps que no llegia un despropòsit tan descomunal com aquest llibre! Val a dir que sóc dels que se sol acabar els llibres, però amb aquest he estat incapaç.
L'argument combina els pitjors tòpics de les noveles ambientades en la guerra cívil sense cap mena de rigor històric (ni el nom del bisbe no és el que toca i això que la història real i la ficció encaixen), amb girs gairebé marcians, que semblen voler donar profunditat al llibre però que hi són ficats amb calçador.

Si això és el premi Sant Jordi, està clar que la nostra literatura ho té molt magre!! Si algú se l'ha acabat de llegir, em pot dir si el final salva el llibre o les coses acaben tenint una mica més de sentit?½

A Pele e a Princesa é simultaneamente uma história de amor e uma incursão nos mecanismos do poder. Com uma energia narrativa impressionante, Sebastià Alzamora conta a fábula de Puppa e da princesa Maria, construindo uma história de amor de uma sensualidade radiosa, que se reacende a cada encontro à margem do tempo e da identidade dos amantes. À sua volta, numa Praga que assiste ao eclodir da Guerra dos Trinta Anos, sucedem-se as intrigas palacianas e todos os protagonistas da obra participam como conspiradores ou vítimas neste jogo de interesses, onde não faltam o sexo e a violência. Entre eles está o Golem, uma forma de vida artificial que desempenhará um papel crucial nas suas vidas.
Com uma prosa de grande expressividade, o autor constrói uma história romântica a partir de diferentes pontos de vista narrativos. Sustentado por anacronismos irónicos e homenagens a obras de autores clássicos, A Pele e a Princesa é uma crónica pungente das paixões que dão azo às fantasias da consciência humana e de um segredo que nunca deveria ter sido revelado: a encadernação de um livro com pele humana...