AccueilGroupesDiscussionsPlusTendances
Site de recherche
Ce site utilise des cookies pour fournir nos services, optimiser les performances, pour les analyses, et (si vous n'êtes pas connecté) pour les publicités. En utilisant Librarything, vous reconnaissez avoir lu et compris nos conditions générales d'utilisation et de services. Votre utilisation du site et de ses services vaut acceptation de ces conditions et termes.

Résultats trouvés sur Google Books

Cliquer sur une vignette pour aller sur Google Books.

Chargement...
MembresCritiquesPopularitéÉvaluation moyenneDiscussions
2021,101,430 (3.67)Aucun
The reign of Louis XII (1498-1515) has been much neglected by historians. Falling between the conventional end of the French middle ages and Francis I's notional ushering in of Renaissance France, Louis' rule 'belongs' neither to medievalists nor to historians of the the early modern period. While not in the front rank of French monarchs, Louis XII, 'The Father of the People', remains an interesting and appealing figure, and the events of his reign (the Valois-Habsburg wars in Italy, Louis' bitter disputes with Pope Julius II, the complications of his marriages) had a profound effect on the future of the French state. France's church, legal system, and cultural life (many of the artistic achievements associated with the reign of Francis I in fact occurred under Louis) were all strongly influenced by the king, and this readable and lucid account of his rule offers a wealth of interesting information.… (plus d'informations)
Aucun
Chargement...

Inscrivez-vous à LibraryThing pour découvrir si vous aimerez ce livre

Actuellement, il n'y a pas de discussions au sujet de ce livre.

Fora de França hi ha poca literatura sobre Lluis XII malgrat ser un rei important: tingué un paper protagonista en les tres primeres guerres d’Itàlia, fet cabdal de la història d’Europa; en aquest sentit, el llibre de Frederic Baumgartner narra be els episodis relacionats amb Itàlia. També cobreix abastament el seu paper en els principals àmbits de la societat francesa; política, religió, economia, tot en un moment històric –el Renaixement- en el que moltes coses canviaven. L'autor és un expert en la França del segle XVI, i això es nota en el llibre.

Orfe de pare des del 2 anys, de jove Lluis XII era un personatge ben aventurer; gaudia de participar en apostes, justes medievals i caceres, s’enfrontà fortament als regents de Carles VIII fins al punt d’acabar tres anys engarjolat per rebel·lió (de la de debò) i amb un cert gust per la conxorxa. També hagué de fer-se càrrec de situacions incòmodes, com la de haver-se de casar amb Joana de Valois, la filla amb deformitats físiques del rei Lluis XI. Un cop rei, el primer que va fer va ser anular el matrimoni amb Joana i va casar-se amb Anna de Bretanya, dona de l’anterior rei, Carles VIII.

Lluis XII tenia una dues ànimes; pels criteris de l’època era un rei que governà suaument els súbdits francesos; abaixà els impostos i reduí despeses, demanant contribucions a la noblesa per finançar les guerres; donà suport de forma moderada a les arts, no utilitzà la religió com a element de control públic i prohibí que l’exèrcit cometés atrocitats contra la població civil francesa. També cometé la seva ració ineludible de salvatjades, com l’expulsió dels jueus la Provença, encara que en això no es distingí dels seus veïns anglesos o espanyols.

Respecte a la religió, Lluis XII era un home de religiositat convencional, i només l’interessava en tant que instrument dels seus objectius a Itàlia; en aquest sentit influencià tot el que pogué perquè un francès fos nomenat Papa. Quan fou Juli II qui ocupà el càrrec i s’enfrontà la domini francès sobre Itàlia, l’enfrontament fou inevitable.

Lluis inicià un procés de centralització administrativa (estem parlant d'un rei francès) en la figura del rei, laminant poc a poc el poder que tenien la noblesa sobre el territori. No queda clar que això fos un avantatge pels seus súbdits a llarg termini.

Però fou Itàlia el que marcà el seu regne. Per una altra banda l’exigència de regir els territoris que suposadament li atorgaven remots drets dinàstics, primer el ducat de Milà per part del seu pare, i després el regne de Nàpols com a hereu de les pretensions de l’anterior rei de França, Enric VIII, li feren iniciar guerres de conquesta. Però la manca de drets dinàstics no l’impedí guerrejar amb Venècia. Les guerres d’Itàlia només portaren misèria a les regions en conflicte, la mort d’innombrables civils i una inestabilitat política a Itàlia que durà molts anys.

És doncs a França on Lluis XII tragué el pitjor de sí mateix, primer participant en la primera guerra acompanyant al seu cosí Enric VIII; mentre el rei batallava per Nàpols, ell s’hagué de quedar al nord per custodiar els camins d’enllaç amb França. En lloc d’això va anar buscant la forma d’atacar les forces del duc de Milà, Ludovico Sforza, i l’únic que va assolir és quedar assetjat a Novara. Coronat ja rei, tornà ja per voluntat pròpia a Itàlia conquerint Milà però fracassant en el seu intent d’assentar-se a Nàpols. I tornà una tercera vegada, com a membre clau de la Lliga de Cambrai, formada per atacar Venècia i repartir-se els seus dominis. En les seves campanyes no sols usà la força d’una forma mai vista a Itàlia prèviament, sinó que activava segons els seus interessos el comportament agressiu del seu exèrcit amb la població civil italiana. I deixà en herència al seu successor Francesc I arguments i motius per que aquest continués guerrejant a Itàlia un cop Lluis XII havia mort.

Malgrat la seva pretensió de que ell era tant rei de França com duc de Milà i rei de Nàpols, en temps de pau tractava als seus súbdits de les possessions italianes d’una forma ben diferent; com a mostra es pot citar les fortunes que es gastava a Itàlia en celebracions que havien de pagar els italians o l’intent d’extreure la pintura de Leonard da Vinci del Sant Sopar del mur del convent on estava pintada, objectiu que no assolí a l’ adonar-se que això comportaria la destrucció de l’obra. Aquest fet no s’explica en aquest llibre, sinó en Leonard and the Last Supper de Ross King, però és un bon exemple per il·lustrar al personatge.

Malgrat aquest cantó fosc, gaudia de la música, participava personalment en un cor musical. Durant el seu regnat molts artistes i intel·lectuals italians van anar a viure a França, encara que només fos perquè s’havien quedat sense l’esponsorització dels ducs de Milà.

El llibre és recomanable per a qualsevol persona que vulgui conèixer millor l’inici del Renaixement a França, i també les guerres d’Itàlia, específicament el període comprés entre la primera i la tercera. Per entendre a Francesc I de França, rei molt més famós i estudiat, cal haver passat abans pel seu antecessor, Lluis XII. ( )
  JordiGavalda | Oct 14, 2019 |
this book is signed to Brian Scheulen
  chestergap | Sep 19, 2016 |
2 sur 2
aucune critique | ajouter une critique
Vous devez vous identifier pour modifier le Partage des connaissances.
Pour plus d'aide, voir la page Aide sur le Partage des connaissances [en anglais].
Titre canonique
Informations provenant du Partage des connaissances anglais. Modifiez pour passer à votre langue.
Titre original
Titres alternatifs
Date de première publication
Personnes ou personnages
Informations provenant du Partage des connaissances anglais. Modifiez pour passer à votre langue.
Lieux importants
Évènements importants
Films connexes
Épigraphe
Dédicace
Premiers mots
Citations
Derniers mots
Notice de désambigüisation
Directeur de publication
Courtes éloges de critiques
Langue d'origine
DDC/MDS canonique
LCC canonique
The reign of Louis XII (1498-1515) has been much neglected by historians. Falling between the conventional end of the French middle ages and Francis I's notional ushering in of Renaissance France, Louis' rule 'belongs' neither to medievalists nor to historians of the the early modern period. While not in the front rank of French monarchs, Louis XII, 'The Father of the People', remains an interesting and appealing figure, and the events of his reign (the Valois-Habsburg wars in Italy, Louis' bitter disputes with Pope Julius II, the complications of his marriages) had a profound effect on the future of the French state. France's church, legal system, and cultural life (many of the artistic achievements associated with the reign of Francis I in fact occurred under Louis) were all strongly influenced by the king, and this readable and lucid account of his rule offers a wealth of interesting information.

Aucune description trouvée dans une bibliothèque

Description du livre
Résumé sous forme de haïku

Discussion en cours

Aucun

Couvertures populaires

Vos raccourcis

Évaluation

Moyenne: (3.67)
0.5
1
1.5
2
2.5
3 1
3.5
4 2
4.5
5

Est-ce vous ?

Devenez un(e) auteur LibraryThing.

 

À propos | Contact | LibraryThing.com | Respect de la vie privée et règles d'utilisation | Aide/FAQ | Blog | Boutique | APIs | TinyCat | Bibliothèques historiques | Critiques en avant-première | Partage des connaissances | 205,500,407 livres! | Barre supérieure: Toujours visible