Una joven que trabaja como limpiadora en una fábrica de pizzas tiene un hambre voraz de experiencias sexuales. Intentará cubrir sus carencias emocionales acostándose con todo tipo de hombres para así, tal vez, lograr aplacar la sed de felicidad que le corroe el alma. Cuerpo tras cuerpo intentará comprenderse a ella misma y alcanzar, como última meta, la felicidad.

It's easy to feel like this book is a guilty pleasure, especially in the first third where the narrator, Isabel, simply describes half a dozen or so times she had sex with complete strangers. Still, I don't think a book is necessarily frivolous just because it's all about sex, and so with this. Najat El Hachmi isn't afraid to describe sex that's really bad, just as she criticises the dominant Western sexual culture and discusses alienation quite powerfully.

The book does have a somewhat weird format; most of the book takes the form of Isabel talking to the middle-aged, male writer for whom she cleans. He advises her about what he thinks she should do, but that actual advice – anything he says to her between these monologues – isn't in the book. However, the second part is a bit different because there are sections in the third-person describing the writer's daily routines alongside Isabel's monologue, which are italicised for this part. It comes across a bit experimental and I'm not sure what the reasoning is behind it, but I didn't exactly mind, either.

Mostly, though, I love the audacity of, having already written the requisite "migrant experience story", deciding that the haters can go fuck themselves because you want to write about sex in Catalonia now. I mean, why not? But you still can't say it's that common! I'm excited for any further books El Hachmi puts out.

PS: here's The Independent's review of The Body Hunter. It's not bad, and for the most part I agree with it, but I do disagree with the idea that in the end it's a "conventional morality tale" (even if only "to some degree"), because in it "promiscuous sex does not bring happiness". It's not moralising to admit that for the majority of people it does not, and especially for the majority of heterosexual women, who have to deal with men who don't bother to make sex enjoyable for them and don't have much respect for them, either. I just found it realistic and logical that meaningless sex with strangers just didn't have much effect on Isabel's loneliness or alienation. But hey… ( )

Es tracta d'una novel·la plena de subtilitats a l'entorn de l'amor i la sensualitat o bé d'una cosa sense l'altra.
D'antuvi, el relat concret en el temps i l'espai de cada "cas" concret com el presenta l'autora crea una mena de garbuix i acosta l'obra a un recitat detallat, gairebé lasciu, de proeses amatòries. Tanmateix el llibre a la segona part reprèn l'història de la protagonista amb un esquema més estable i és aquí on es desenvolupa i creix tan en el contingut com en la forma literària alhora que es fa entenedora la primera pasrt.
El món del treball, els torns de nit, tot aquest entorn que per a tantes persones és el seu "dia a dia" es descriu concretament amb precisió i això té , per a mi, molt valor històric-social. El cansament, les frustracions de tota mena que un treball tant repetitiu i alienant comporta, estan molt ben descrites i fan que el lector es posi sovint a la pell de la protagonista.
El llenguatge, molt col·loquial i directe ajuda a endinsar-se en aquesta interessant i molt ben resolta, novel·la. ( )

Es tracta d'una novel·la plena de subtilitats a l'entorn de l'amor i la sensualitat o bé d'una cosa sense l'altra.
D'antuvi, el relat concret en el temps i l'espai de cada "cas" concret com el presenta l'autora crea una mena de garbuix i acosta l'obra a un recitat detallat, gairebé lasciu, de proeses amatòries. Tanmateix el llibre a la segona part reprèn l'història de la protagonista amb un esquema més estable i és aquí on es desenvolupa i creix tan en el contingut com en la forma literària alhora que es fa entenedora la primera pasrt.
El món del treball, els torns de nit, tot aquest entorn que per a tantes persones és el seu "dia a dia" es descriu concretament amb precisió i això té , per a mi, molt valor històric-social. El cansament, les frustracions de tota mena que un treball tant repetitiu i alienant comporta, estan molt ben descrites i fan que el lector es posi sovint a la pell de la protagonista.
El llenguatge, molt col·loquial i directe ajuda a endinsar-se en aquesta interessant i molt ben resolta, novel·la. ( )