Aina Torres

Aina Torres i Rexach recupera a "Dones rebels. Històries contra el silenci" (Sembra Llibres, SLL (núm. 40). València 2019) la biografia de vint-i-dues dones d'arreu dels Països Catalans, amb preferència per les dones del País Valencià, ja que el llibre és un encàrrec d'una editorial valenciana.Les dones biografiades van ser pioneres de les lluites socials i del feminisme. Les biografies van acompanyades de les il·lustracions d'Helena Pérez García. Breu resum de les vint-i-dues biografies, excepte aquelles que són molt conegudes com les de Capmany, Marçal o Roig:
1. Alejandra Soler i Gilabert. Professora valenciana, exiliada a Rússia, durant la II Guerra Mundial va salvar un grup de nens de la batalla de Stalingrad. Catedràtica de Llengües Romàniques a l'Escola de Diplomàcia a Moscou. Retorna a València el 1970 i el 2015 és nomenada filla predilecta de la ciutat.
2. Anna Maria Martínez i Sagi. Poeta, periodista i esportista, nascuda en una família de la burgesia barcelonina, va ser promotora de l'esport femení i primera dona directiva del Futbol Club Barcelona. Va mantenir una relació amorosa amb l'escriptora Elisabeth Mulder a qui dedica dos llibres de poesia, Acabada la guerra s'exilia primer a França i després als Estats Units. Retorna a Catalunya el 1969, oblidada per tothom recupera la seva història Juan Manuel de Prada amb el llibre "Las esquinas del aire: en busca de Anna Maria Martínez Sagi". També s'ha fet una pel·lícula protagonitzada per l'actriu Anna Sahun.3. Aurora Picornell i Femenias. Nascuda a Palma va ser afusellada el 6 de gener del 1937 amb quatre companyes republicanes més, militant de la Joventut Republicana Federal després s'afilia al Partit Comunista d'Espanya, se la coneixia com la Passionària de Mallorca pels seus mítings abrandats. El seu assassinat va commocionar l'illa.
4. Carmelina Sánchez Cutillas i Martínez del Romero. Poeta, assagista i narradora valenciana, la seva obra més coneguda és "Matèria de Bretanya" (1976) guanyadora del premi Andromina de narrativa i dels premis Octubre de València (1975).
5. Empar Granell i Tormos. Mestra valenciana, alumna de Manuel Sanchis Guarner és una de les pioneres de l'escola valenciana, creadora i impulsora del Col·lectiu Balarma on mestres de la Vall d'Albaida es dediquen a crear materials didàctics en valencià, serà presidenta de la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià i membre de la Junta Directiva de l'Escola Valenciana.
6. Federica Montseny i Mañé Primera dona ministra a l'Estat Espanyol. Ocupa la cartera de Sanitat i Assistència Social entre el novembre de 1936 i el maig del 1937. Militant de la CNT i, posteriorment de la FAI. Viu tot l'exili a França on segueix escrivint i continua amb la seva tasca sindical a la CNT. Retorna a Barcelona 1977 per presentar uns llibres però mai no deixa de viure a Tolosa de Llenguadoc on mor el 1994.
7. Francesca Bosch i Bauçà. Nascuda a Palma en una família de la burgesia de l'illa acabarà sent la màxima dirigent del Partit Comunista a les Balears a la clandestinitat. Comença a militar el 1963, funda el col·lectiu Dones Democràtiques de Mallorca i participa en la III Reunió General del Moviment Democràtic de Dones a Madrid. El 1975 és nomenada membre del Comitè Central del PCE i cap de llista a les Balears a les primeres eleccions democràtiques. Va aconseguir arribar a la responsabilitat més alta del Partit Comunista a les Illes quan la militància era majoritàriament masculina i va contribuir a la normalització de les dones a la política.
8. Irene Polo i Roig. Periodista barcelonina, escriu a L'Opinió, L'Instant, Última Hora o La Rambla. L'any 1936 acompanya l'actriu Margarida Xirgú a la seva gira americana com a secretària general de la seva companyia, la guerra esclata i ja no tornaran mai. El 3 d'abril del 1942 se suïcida a Buenos Aires.
9. Maria Aurèlia Capmany i Farnès. Escriptora, pedagoga i política catalana. Compromesa amb la justícia social, feminista, catalanista i antifranquista.
10. Manuela Ballester i Vilaseca. Pintora valenciana, graduada a l'Escola de Belles Arts el 1928 compagina la pintura amb el disseny gràfic i la moda. Militant del Partit Comunista. Acabada la guerra s'exilia a França i després a Mèxic allí es guanya la vida treballant al taller de disseny gràfic fundat pel seu company el pintor Josep Renau. La seva obra queda a l'ombra i una bona part de la feina que fa es atribuïda a Renau.
11. Maria Oliveras i Collellmir. Metgessa catalana, pionera de l'anestèsia. L'any 1944 s'incorpora com a anestesista a l'equip del doctor Adolfo Ley a l'Hospital Clínic, en una visita al Clínic de Robert Machintosh, catedràtic d'anestèsia a la Universitat d'Oxford li ofereix una beca d'estudis a Oxford i treballa dos mesos a Londres en un hospital infantil quan torna revoluciona l'especialitat d'anestesiologia introduint mètodes nous. La Societat Catalana d'Anestesiologia li dóna la Medalla d'Or a títol pòstum.
12. Marina Ginestà i Coloma. Icona de l'antifeixisme per la foto vestida de miliciana que li fa el fotògraf Hans Gutmann al terrat de l'hotel Colom el 21 de juliol del 1936. S'exilia a França on mor a París el 2014.
13. Mari Pepa Colomer i Luque. Primera aviadora catalana, aconsegueix el títol de pilot el gener del 1931 amb només disset anys. Durant la guerra és pilot de la Generalitat de Catalunya, fa missions de propaganda, d'instructora i fa feines de transport de ferits del front. Es casa amb el seu instructor de vol i s'exilien a Anglaterra on morirà el 2004. No va tornar a volar.
14. Matilde Gras i Solves. Nascuda a Sueca en el si d'una família treballadora, militant de la CNT, el seu marit, Camilo, fundador de la revista anarquista Poble Lliure és afusellat el 7 d'agost del 1939 al cementiri de Gandia. Ella acabarà vivint a Badalona on s'han traslladat les tres filles i el fill. A Badalona escriu les seves memòries on explica la seva història i la d'en Camilo, la seva néta Graciela l'envia a Joan Fuster que les publica als "Quaderns de Sueca" el 1981.
15. Matilde Salvador i Segarra. Compositora valenciana, nascuda a Castelló, escriu la primera òpera íntegrament en valencià "La filla del rei Barbut" i també la marxa de la Ciutat de Castelló. També és la primera dona que estrena una òpera al Liceu de Barcelona, "Vinatea". S'estrena el 1974. Rep nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla del Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana o el títol de filla predilecta de Castelló.
16. Maria-Mercè Marçal i Serra. Poeta, novel·lista, traductora, feminista... Una de les escriptores catalanes de més prestigi.
17. Montserrat Abelló i Soler. Poeta i traductora, exiliada a Xile comença a escriure a partir dels quaranta-cinc anys quant ja ha retornat a Catalunya. Al final de la seva vida va rebre nombrosos premis: Creu de Sant Jordi, premi Crítica Serra d'Or i Premi Nacional de Cultura, entre altres.
18. Montserrat Capdevila i d'Oriol. Una de les primeres dones matemàtiques, Va ser una de les primeres professores universitàries, fa classes d'Astronomia i Física a la Universitat de Barcelona el curs 1931-1932. El 1933 rep una beca per estudiar matemàtiques a la Sorbona. És depurada després de la guerra però el 1940 és catedràtica a Figueres i el 1966 a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona fins que es jubila.
19. Montserrat Roig i Francitorra. Escriptora i periodista catalana.
20. Pura Pérez i Benavent. Anarcofeminista valenciana, milita a l'organització anarcofeminista Dones Lliures. Viu en la clandestinitat a Catalunya, fent tasques de suport a les preses i presos anarquistes. El 1959 aconsegueix anar al Canadà amb la seva filla on es reuneix amb el seu company que s'hi havia exiliat el 1952. Allí seguirà escrivint en publicacions anarquistes. Morirà al Canadà el 1995.
21. Rosa Bueno i Castellanos. Nascuda a Albacete i emigrada a Palma, va ser líder de la lluita veïnal a les Balears, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i candidata per al Partit Socialista de Mallorca i més tard col·labora amb Esquerra Unida de les Illes Balears.
22. Teresa Pàmies i Bertran. Escriptora i periodista. Militant comunista exiliada a Praga i posteriorment a França, retorna el 1971, autora de nombrosos llibres esdevé una persona molt popular i rep la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de Barcelona.… (plus d'informations)