Era aquest any o mai

No tinc gaire a veure amb l'Ília i les seves amigues... En la forma, però sí en el fons. El llibre no enganya i he passat una bona estona (com la vaig passar amb les columnes del diari) i n'he sentit identificada en algunes reflexions... I també en algunes escenes. ( )

L'Ília està a punt de complir 40 anys. Fet vital que ella viu com una mena de frontera existencial. És periodista, té tres fills, un marit, un ex-marit, dues sogres... i tres amigues amb les que planta cara a la vida. Ens explica el seu dia a dia amb clau d'humor. El llibre està ple de tòpics i va dirigit a un espectre de població molt concret. Crec que hauria funcionat molt bé com a columna setmanal en algun diari, però com a novel.la queda curta per totes bandes: l'argument és repetitiu, els personatges caricatures de clichés, les situacions vistes en pel.lícules i sèries, les referències massa comuns...
Per passar una estona estretinguda sense cap aspiració. ( )