Peter Handke descriu en aquest llibre una perspectiva pròpia de l´història recent de Iugoslàvia
que he de confessar que comparteixo absolutament. Ell considera que els fets bèlics que van portar la dissort de tantes i tantes persones i alhora el desmembrament de la unió de pobles diversos que conformaven aquest gran país es va deure més a uns interessos geoestratègics i polítics de les grans potencies europees i americanes molt més neguitoses a destruir que a construir a fi de deixar marge geogràfic als seus esquemes econòmics globals.

L'obra que fa Handke està plena de ressentiment, no solament contra aquells que perpetraven les massacres ( d'un costat i l'altre) si no d'un ressentiment dolorós davant de la reacció dels mitjans que ell considera del tot parcials i sovint mentiders. Quan hi han dos elements enfrontats, s'ha de pretendre, encara que dolgui a vegades, la imparcialitat de la informació i donar-la al complert a fi de que el receptor pugui establir lliurement el seu propi criteri. Això, per ell, i també per a mi, és la base de la llibertat que tant es pregona i no pas el maniqueisme que esdevé tan habitual en els
mitjans informatius.

El llibre aporta molts exemples i descripcions dels períodes de guerra però sempre respira un aire d'humanisme que li dona, tracta'n-se d'uns esdeveniments tant cruels, un valor especial. L'autor s'esmerça a demostrar la seva imparcialitat davant uns fets ja d'antuvi molt tergiversats i no s'escapoleix de dir les coses i els autors pel seu nom. Això no amaga tanmateix un posicionament a favor del poble serbi que sembla conèixer bé. Posicionament que a vegades resulta un xic massa sentimental i per tant subjectiu.

Un llibre que cal llegir per eixamplar les idees i per pensar per un mateix.
Excel·lent la traducció de Cecilia Dreymüller i també excel·lent el Prefaci que hi aporta. ( )