Recull de contes de Cesar Mallorquí. Com en tot recull de contes, alguns millor i d'altres pitjor. M'ha decebut una mica que quatre dels contes fossin dels que l'autor penja gratuïtament al seu blog per Nadal. Per lloable que sigui la iniciativa i bons que siguin alguns dels contes, tenia una mica un aire de reaprofitament.

El recull és una mica desigual: l'excel·lent "Naturaleza humana", la novel·la curta que tanca el recull; centrada en un futur proper en el que la humanitat lluita contra uns extraerrestres, és molt bona. Al ser aquest l'últim conte i el més llarg, et deixa un regust millor que la resta del llibre més irregular. La hil·larant "Cuento de verano", la molt aconseguida "Fiat tenebrae" sobre una religió sospitosament semblant a la catòlica en un altre planeta, o "El decimoquinto movimiento" que parla de perquè els escacs son com la vida; es combinen amb altres correctes com "Virus" i algunes força més ensopides com "La isla del cartógrafo" o sobretot "El jardín prohibido", una història fantàstica massa llarga per la poca substància que té i per a la qual juga molt en contra tenir l'argument massa semblant a una coneguda pel·lícula. ( )