Si el cuerpo es la frontera entre nosotros y el mundo, ¿cómo puede el cuerpo defendernos del horror? ¿Cuánto dolor puede soportar un hombre? ¿Puede el amor salvar a quien carece de esperanza? Éstas son algunas de las cuestiones implícitas en La ofensa, la historia de Kurt Crüwell, un joven sastre alemán a quien el estallido de la Segunda Guerra Mundial empujará a vivir una experiencia tan radical como insólita.

Un soldado alemán en la IIGM pierde la sensiblidad a causa del horror de la guerra. Cortita ( )

Un joven sastre aleman a quién el estallido de la 2ª guerra mundial empujará a vivir una experiencia insólita: testigo de un tiempo con verdadero talento para el horror, Kurt perderá la sensibilidad.
Metáfora de un siglo trágico. ( )

De ervaringen van een jonge Duitser in de Tweede Wereldoorlog achtervolgen hem in zijn nieuwe vaderland Engeland ( )

Kurt Crüwel és un jove sastre alemany que serà obligat a participar com a soldat a la Segona Guerra Mundial. Enfrontat a l’horror extrem, el seu cos s’insensibilitzarà per sobreviure fins l’extrem d’esborrar el seu passat, incloent-hi la seva nacionalitat. Trasplantat a Anglaterra emprendrà una nova vida i, just en el moment en que se li obre una crucial possibilitat de futur, tot allò que havia volgut suprimir reapareixerà de la forma més impensada...
“La ofensa” de Ricardo Menéndez Salmón (Seix Barral, 2007), encara que comparteixi la brevetat i l’elegant depuració lingüística de “El corrector”, és una novel•la de caire molt diferent. Les experiències d’aquest Kurt Crüwel no són tant la narració d’una vida particular com una metàfora sobre la capacitat d’assumir el dolor sense perdre la humanitat. Així, el que comença com una història estilitzada i costumista d’una víctima qualsevol, va adquirint les tonalitats d’un conte cruel i grotesc fins un final inesperat i al•legòric, d’una rara bellesa. Pel camí quedaran obertes importants qüestions filosòfiques sobre els límits del cos i els de la consciència, sobre el domini de la memòria, sobre la capacitat salvadora de l’amor i, en definitiva, sobre què és el que ens fa humans.
No, no és un llibre planer; però és d’aquells que et deixen l’urpa clavada. ( )