PRINCIPI -- ¿Podríeu, tal vegada, imaginar-vos un ecòleg feliç escrivint un llibre sobre les inacabables sabanes de l'Àfrica, sobre un conjunt d'illots que suren a l'Oceà Pacífic o sobre les selves d'una Amazònia que ignora les petjades humanes? De ben segur que l'ecòleg feliç farà un llibre plaent. Ara, imagineu aquest mateix ecòleg escrivint, sobre els abocadors de runa i escombraries, sobre l'extinció dels boscos, sobre els aerosols que fan minvar perillosament la capa d'ozó, o sobre la desaparició de les zones humides on prenen alè els ocells en les seves llargues, llarguíssimes migracions. Tot això ve a tomb d'una petita confidència: aquest llibre no ha estat còmode d'escriure, i ni les seves ironies han pogut amagar del tot la tristor, ni la confiança obligada envers la humanitat ha pogut vèncer la irritació davant l'estultícia d'alguns dels meus congèneres. No ha estat còmode d'escriure, perquè les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria; potser tota la nostra memòria. cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües del nostre món sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l'agressió i les preeminències. Les llengües no tenen parlaments ni organismes internacionals per dirimir els conflictes; les llengües desconeixen els conflictes perquè ni tenen intel·ligència ni tenen voluntat. Hi ha, però, qui té voluntat i té poder; i fa de les llengües bandera; i hi ha qui s'ho creu i cau en el parany de l'agressió, caient també, sense saber-ho, en els paranys d'una mala educació multisecular que ens voldria fidels a esquemes preconcebuts. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.