Un clásico sobre las apariencienas y convenciones sociales. Una llamada al no dejarse llevar por el qué dirán.Un mujeriego que colecciona amantes. Un hombre entregado a Dios. Un marido que no hace caso a su esposa. Una mujer atraída por varios hombres. Leopoldo Alas"Clarín"escribió La Regenta entre 1884 y 1885... ¿Sigues pensando que los clásicos son cosas del pasado?

El fet que estigui en dos volums em fa difícil la crítica de manera que la faré global, a més això d'escriure l'opinió sobre un clàssic resulta una mica violent.
La veritat és que l'he llegit per obligació i no esperava que enganxés tant. Es llegeix ràpid però no tant com els de Galdós.
De fet la primera part té un ritme en el que va pujant el clímax fins a l'últim moment en el qual el globus es desinfla i t'imagines que la segona part serà com baixar per un barranc. La segona part pateix alts i baixos i s'arriba a fer una mica pesada però tot aboca a un final irreparable.
No podem comparar els nostres temps amb aquells i intento fer una abstracció i convèncer-me que persones n'hi ha de tots els colors però el personatge d'Anita no se m'acaba de fer creïble. ( )