Patrícia Gabancho (1952–2017)

"La rateta encara escombra l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura de dona" de Patrícia Gabancho (Edicions 62, Col·lecció "Llibres a l'abast" (núm. 176). Barcelona, setembre 1982) analitza des d'un punt de vista feminista l'obra de vuit autores catalanes: Joana Escobedo, Maria-Mercè Marçal (de qui s'estudia el poemari "Bruixa de dol"), Maria Antònia Oliver, Marta Pessarrodona, Carme Riera, Montserrat Roig, Helena Valentí i Antònia Vicens. Com diu Mercè Ibarz en una ressenya del llibre a l'Avui: ""Per al seu treball, Gabancho ha utilitzat la metodologia de la investigadora anglesa Elaine Showalter ("A Literature of their Own", 1977), la qual distingeix entre literatura femenina, literatura feminista i literatura de dona. En el cas de les autores estudiades a La rateta encara escombra l'escaleta, la majoria són incloses en les dues primeres categories (més a la segona que a la primera) i només les poetes M. M. Marçal i M. Pessarrodona treballen en el sentit d'una literatura de dona, és a dir, de recerca d'un llenguatge propi, allunyada ja del que Gabancho anomena «literatura d'inventari» de tots els greuges de la dona".… (plus d'informations)

Un llibre sobre el futur de la llengua catalana. Tot i el títol, el llibre s'ocupa més aviat del prestigi i de la situació social de la llengua i la cultura catalanes, i no parla quasi mai d'economia. És un llibre curiós perquè està escrit en català força correcte per una argentina que arribà a Catalunya en l'edat adulta. Encerta en moltes de les seves anàlisis, però algunes coses que diu són massa exagerades i simplistes i només les subscriuria una branca massa extremista de CDC o ERC.… (plus d'informations)