L'òpera d'Arnold Schönberg Moisès i Aaron és una de les manifestacions artístiques més significatives del segle xx justament perquè el compositor vienès va saber plasmar d'una manera aguda i radical les profunditats més pregones de l'ésser humà en uns temps de màxima conflictivitat. Moisès i Aaron constitueix una escenificació del brutal i insuperable contrast entre la utopia i la realitat, entre la inefabilitat de l'ideal i la seva caiguda o subjecció a la paraula. Aaron escenifica la bellesa; Moisès, la veritat. La trama argumental gira sobretot a l'entorn del total antagonisme entre la religió del poble -que sempre posseeix una tirada més o menys idolàtrica- i la veritat nua i pura -que molt sovint ha donat lloc a una perillosa idolatrització del concepte. El Déu de Moisès es defineix per la seva inaccessibilitat absoluta al pensament verbalitzat, a l'articulació conceptual o a qualsevol imatge. Per això, des de la perspectiva de Moisès, la llengua d'or d'Aaron, la seva acrobàcia oratòria, el seu verb sonor i encisador, sigui quina sigui la seva utilitat política, pragmàtica i «religiosa», és una condemnable traïció a la revelació sinaítica. La divinitat mosaica habita l'altra cara -inaccessible i inefable- del silenci.